13 El Pla - La Seu

La ruta segueix en bona part l'antic camí que connectava els pobles de l'Urgellet amb la Seu, per la riba esquerra del Segre.

Passat el pont de la Palanca, i prenent la carretera que discorre en direcció a ponent, entrem a la partida d'Estaó, un topònim que ens recorda una antiga unitat de cadastració romana. El Segre, en aquest tram, no està canalitzat, i passarem per la vora d'algun tram una mica rabiüt. Als turons de l'altra banda del riu, Castellciutat, la Ciutadella i Montferrer. Les valletes que anem trobant són la de Casanoves i la de la Coma, que neixen de les darreres estribacions de la serra del Cadí.

El campanar de l'església d'Arfa ens indica que ja arribem al poble, famós per la festa major -una de les primeres de la temporada- i per les seves cireres. Deixem Arfa i els seus carrers costeruts, per continuar sempre en direcció oest per la pista que ens porta fins al Pla. El Pla -de Sant Tirs- era el lloc on els cònsols d'Urgell anaven a rebre el senyor bisbe quan venia a prendre possessió de la seu episcopal. Abans, però, haurem arribat a Adrall.

Als boscos que hi ha al damunt del poble hi havia hagut una important activitat minera -carbó-, de la que avui amb prou feines en queda el record. Per tornar desfarem el camí d'anada.