Donades les característiques del territori, trobem una alternança de paisatges alpins d’alta muntanya pirinenca amb els boscos de ribera als marges del Segre al fons de vall.
Els boscos de ribera són caducifolis i creixen a banda i banda dels cursos fluvials sobre sòls que, a partir d’una certa profunditat, acostumen a estar amarats d’aigua. Aquests boscos són els més productius perquè rarament els falta l'aigua, el principal factor limitador del creixement. Algunes de les espècies més habituals que podem trobar són: Àlber, Freixes, Oms, Pollancres, Salzes blancs, Verns...
A mesura que ens allunyem del riu i ens enfilem pels vessants de la muntanya apareixen els arbres de fulla perenne: els pins, l'alzina i l'alzina surera. En les zones del bosc més humides i fresques — sobretot a les obagues — s'hi estableixen arbres de fulla caduca, dels quals els més destacats són l'avellaner i el roure. Una característica curiosa dels nostres boscos és la presència de castanyers, degut a l'existència de sòls propicis a aquesta espècie arbòria.
Pel que fa a la fauna la diversitat d'ambients, altituds, orientació, composició del substrat, microclimes, etc. origina una considerable varietat.
Els mamífers més representatius són:
Les aus constituïxen el grup més interessant i abundant, destacarem:
En els barrancs i rius podem trobar:
Madrilla, Carpa i Truita de riu