Historia

La parròquia d'Ipso Plano és esmentada en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell. El 986 el comte Sunyer de Pallars, amb el seu fill Ramon, dona a Santa Maria de la Seu la vila de Sant Tirs, dins el terme del castell de Sas. El lloc tingué així domini de la mitra d'Urgell, a la qual pretengué fins a la fi de l'antic règim. Amb motiu de l'enemistat entre Roger Bernat I de Foix, vescomte de Castellbò, i el bisbe d'Urgell, Ponç de Vilamur, les tropes d'aquell destruïren el 1239 el castell del Pla de Sant Tirs.

El municipi compta amb una localitat declarada "Poble amb encant" per la Diputació de Lleida. Es tracta d'Arfa. L'acta de consagració de la catedral urgellenca, de l'any 839, també esmenta Arfa, que en  aquella època s'anomenava Assoa. A l'Edat Mitjana, comtes i bisbes es van disputar el control de l'anomenada muntanyola o penya d'Arfa, per la seva situació estratègica. L'Església, com en el cas del Pla de Sant Tirs, va guanyar finalment la partida i Arfa va pertànyer al Capítol Catedralici d'Urgell des del segle XIV fins al XIX quan, amb la desamortització, va passar a mans dels seus vilatans. Al cap de la penya s'hi va construir una fortalesa, el Castell Genís

El monument romànic més interessant del terme municipal és l'església de Sant Martí de Tost. El temple el va fundar l’Arnau Mir de Tost cavaller illustre de l’alta edat mitjana nascut a la vall de Tost després de l’any 1000. La seva família pertanyent a la poderosa jerarquia del comtat d’Urgell li garantí formació i posició, que el jove noble aprofita excellentment. Orfe de pare, de ben jove aviat tingué un important paper a la cort comtal d’Ermengol II. L’any 1031 va prendre per muller Arsenda, també de llinatge noble. Després del matrimoni la parella marxen cap a la frontera i compren el castell de Llodrà des d’ on Arnau Mir comença la seva particular creuada contra els sarraïns.

Els altres vestigis romànics al municipi són Sant Esteve de Sauvanyà, Sant Fruitós de Fontelles, Sant Genís de Tost, Sant Serni d'Arfa i les ruïnes de Sant Pere de la Parròquia

Entre els béns culturals d'interès local destaca especialment el Pou de gel d'Arfa, originari del segle XVII, perfectament documentat i conservat en un excellent estat. Conegut popularment com el "Pou de la Caveca", fou propietat exclusiva dels canonges de la Seu i va estar en servei fins a mitjan segle XIX.

Altres béns culturals d’interès local són la Central Tèrmica d’Adrall i les Esglésies de Santa Coloma de Montant de Tost, Sant Andreu de la Parròquia d’Hortó, Sant Tirs del Pla de Sant Tirs, Sant Serni d’Arfa, de la Purificació a Adrall, de la Mare de Déu de l’Esperança de Torà de Tost.

Cal esmentar el pont de pedra d'Arfa, de possible origen medieval, i que malgrat diverses refeccions patides al llarg dels segles, encara està en servei, un cas pràcticament únic a tot el curs del Segre.